Categoria: Article

  • Toni Cumella, l’art de la ceràmica

    Entrar a l’estudi que Toni Cumella té a Granollers és fer-ho a un lloc ple de saviesa. Parets altes i murs de formigó embolcallen diferents espais on hi ha anys de feina constant i, també, de molta persistència. Hereu d’una nissaga familar que ha sabut revolucionar l’artesania de la ceràmica, Toni Cumella ha posat la…

  • Quan les granotes fan festa major

    La vivesa de la Festa Major de Granollers és indiscutible, amb un model d’èxit que ja és conegut arreu de Catalunya i que ha esdevingut referent a d’altres pobles de la comarca. Però, també és ben cert que la festa és encara molt jove, amb només 29 edicions en el format de Blancs i Blaus.…

  • Joan Soler Amigó: «La festa no és per veure-la, és per viure-la»

    Joan Soler Amigó (Badalona, 1941) és tota una autoritat quan parlem de cultura popular catalana, de festes, de folklore i de tradicions. Ho demostra el Premi Nacional en l’apartat de cultura popular que va rebre l’any 2006, però també la multitud d’altres guardons que ha anat recollint al llarg de la seva trajectòria. Soler Amigó,…

  • Alexis: una tragèdia lleugera?

    Amb la intenció de reviure l’esperit més canònic de l’Antígona clàssica, Alexis, una tragèdia grega es presenta com una proposta escènica que sorgeix de la convulsió de l’actualitat, com un dels rastres d’aquest fervor que prové de la indignació global, dels moviments llibertaris, de la protesta que crida en contra de les anomalies socials i…

  • Festa de la Poesia de Sitges, amb fet diferencial

      Mitja dotzena de Festes de la Poesia il·luminen ja els paisatges íntims de la fanfara popular de Sitges. Sis anys que arriben amb ganes d’oferir una de les festes –res de festival, res de mostra, res de cicle: el nom sí que fa la cosa– més singulars que es fan i es desfan arreu…

  • Épater le bourgeois

    Recordo, de menut, la fascinació que em provocava un equip de bàsquet que mai perdia cap partit i que s’havia fet mundialment famós per com filaven jugades inversemblants i, sobretot, per la felicitat que transmetien a d’altres menuts que, com jo, encara creien en il·lusions ficcionades de guió perfecte. La vida devia ser allò, pensàvem,…

  • Back to the past… els vuitanta de nou

    La Season Finale ho certifica: la tercera temporada de Fringe és la culminació excelsa d’una sèrie que val molt la pena. Consolida una sèrie que semblava tocada de mort -ressuscitada per obra i miracle de la Fox- i evidencia que: 1. llegeix i reescriu molt bé els referents que l’alimenten (del Doctor Who a Lost,…