Categoria: Apunts

  • Albert Forns i Silvie Rothkovic

    Versos Lliures 2012 #2. El primer dels recitals dels Versos Lliures va portar arbres, polaroids, línies al desert, construccions, colors, retrats, saturacions i arrugues. Albert Forns i Silvie Rothkovic, la parella poètica que L’Esquerda va veure en acció en el primer round, van saber unir dues mirades que paeixen allò vist i que ho transformen en un artefacte íntim…

  • Vers femení, Versos Lliures

    Versos Lliures 2012 #1. La Sala de Cultura Sant Francesc era intensament plena quan la Montserrat Abelló va dir allò d’estimo tant la vida, que la faig meva moltes vegades per cloure la presentació de Máscares i reclams. Vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló (Curbet Edicions, 2012). I tots vam creure que sí, que la poesia devia ser per…

  • Coriolà, d’una bellesa estremidora

      Costa de creure, un cop sentit el pròleg de Coriolà, que aquesta obra fos escrita fa 400 anys. Ens en fem creus i és un mastegot en tota regla, coronat per la fanfàrria lumínica d’una democràcia en majúscules. En l’hora i vint minuts que dura la funció, el terrabastall és flagrant: ni bons ni…

  • Grande Milan, troppo Barça

    Milano, San Siro. Un gran espectacle de futbol en una nit no tan freda com s’anunciava, ni tan dura com feia preveure l’inclemència sueca. El Barça, com sempre, a fer la seva, i el Milan, també. Dos estils d’entendre el joc que provenen de cultures futbolístiques pròpies i de molts anys d’identitat treballada. El Milan…

  • Wilco: un altre dia al paradís

    Amb Wilco sempre passa el mateix: l’èxtasi és una cosa més semblant a allò místic que a allò simplement musical. Passen els anys, els concerts, els discos, i segueixen sempre amb un so perfecte, però amb ànima; segueixen sent els més llestos, però encara sonen clàssics; et trenquen el cor a bocins i et festegen…

  • Recital d’estiu a Cal Cabrit

    6/8/2011. Un cartell bonic -de luxe, en diríem prosaicament-, amb amics, poetes, bones oïdes, poca llum, pizzes de la mamma, lladrucs nocturns i amb Cal Cabrit, tan majestàtic i alhora tan proper. Tan especial i tan injustament oblidat. El Vallès no va sobrat d’espais així i és per això que sempre que Cal Cabrit s’obre…

  • Versos Lliures 2011 #5.  Serrat, Barandiariaín i Carmona

    Versos Lliures 2011 #5. Tot arriba a la fi, i tocava tancar l’edició 2011 dels Versos Lliures. I l’última sessió va suposar una manera fantàstica d’acabar, amb ganes, energia, bona poesia i uns excel·lents companys de cloenda. La Cantàrida va obrir les portes de l’escenari del casal de L’Esquerda per mostrar l’obra feta, una obra imaginada,…

  • Versos Lliures 2011 #4. Nopca i Besora

    El quart recital dels Versos Lliures va ser, alhora, sec i tendre. Va raspar i va eixugar. I tanmateix, va ser tot la mateixa cosa. A l’escenari, dos narradors personalíssims, intransferibles i amb una obra que ha d’esclatar, en un futur no gaire llunyà, de la mà de la Cicuta. Dos veus en un escenari,…

  • Versos Lliures 2011 #3. Pons Alorda i Arias

    Hi ha recitals que generen complicitats i ambients difícils de repetir i de descriure. N’hi ha pocs, però, que a més de fer-ho, també aconsegueixin una comunió gairebé extrema amb públic, local, ambient, emotivitat, bossa del lacrimal, estómac, goig i feridura. I així fou. El tercer recital d’aquesta edició dels Versos Lliures va ser una…