Crítiques de cinema, lectures, articles.
-
Gabriel Pena: «Calen més poetes a la política i als consells directius de les empreses»
Espero en Gabriel Pena (Serós, 1980) al bar La Calma, i crec que no és casual. Ho penso quan en Gabriel comença a parlar de tot plegat, d’allò que l’apassiona, del poble on viu, del país d’on és. I no em sorprèn gens que, després d’anys de voltar, de passar també una temporada a Barcelona,…
-
Esguerrats i grans
Portes The Concept al cap des que vas sortir del cinema. Crema. Young Adult és aquesta cançó i la manera com s’explica tot el que hi ha al seu voltant. És també la por d’entendre que aquell tu de fa vint anys ja no existeix. És la por d’acceptar que allò que havies imaginat no s’ha…
-
Vint anys, dues persones i el pes del temps
L’efecte és similar al que podries tenir quan escoltes, per posar un exemple molt estúpid, Como yo te amo en la versió cantada per Raphael i Rocío Jurado, i notes que alguna cosa es belluga quan la lletra diu allò tan vergonyós i abrandat de “te amo tanto, yo”. És ridículament evident, però aquells canvis…
-
Lluis Oliván: «He procurat fer una novel·la creïble, no m’agrada enredar els nens»
Lluis Oliván (Lliçà d’Amunt, 1968) és un escriptor de trinxera. Un dels més resistents i més irreductibles, un dels millors. Des que l’any 2005 va publicar El Taxidermista (premi Sant Celoni de novel·la curta, Viena) que no ha parat de publicar. Vuit llibres avalen una trajectòria sòlida que mostra les arestes d’un ofici que hi…
-
Sense error de càlcul
La gespa, el combat, el cos a cos, són només la part visible i estètica del veritable engranatge que fa moure el calendari, més enllà de derrotes o de victòries. Darrera de cada partit hi ha una seqüència immensa de variables, de dies, d’hores i de passions calculades, com si ens hi anés la vida,…
-
Víctor Pàmies: «Defenso la cultura sense peatges»
Lingüista especialitzat en paremiologia. O col·leccionista insaciable de mots, refranys, frases i locucions. O bé apassionat de la llengua i de les manifestacions més pròpiament populars, aquelles que vénen sense additius, ni filtres, ni destorbs. D’alguna d’aquestes maneres podríem definir el sorprenent cas d’en Víctor Pàmies, nascut a Barcelona l’any 1963, vallesà per vocació des…
-
Melancolia i perplexitat global
Tot comença amb un epíleg que fa de pròleg. Imatges bellíssimes, de força magnètica, d’harmonia inexorable. I Wagner abraça, i remou coses que deuen voltar mons que van, inevitablement, cap a la destrucció. Melancholia s’apropa, amb una òrbita inestable. Una boda posa sobre la taula les peces d’aquesta defunció en moviment, d’acord amb la bellesa…
-
Jordi Julià: «Ens equivoquem si llegim els poemes en clau biogràfica»
En Jordi Julià no para. Escriu molt, llegeix encara més, i dorm poc. Quan el veus arribar, amb la gavardina negra d’aires Matrix perfectament cordada, tot queda desbordat per la passió d’aquell qui estima la poesia, els poetes i totes les desventures que se’n deriven. Quan pren la paraula no pots deixar de pensar en…
«Qui som, sinó una barreja d’experiències, informació, llibres que hem llegit, coses imaginades? Cada vida és una enciclopèdia, una biblioteca, un inventari d’objectes», Italo Calvino. Sis propostes per al pròxim mil·leni