Autor: Esteve Plantada
-
Pau Joan Hernández: «Quan escric sóc molt obsessiu»
Aquest dimecres es presentava a la Biblioteca de Bigues i Riells la novel·la Projecte Ictivela, de Pau Joan Hernàndez (Barcelona, 1967). De nen prodigi a escriptor d’ofici. O bé a l’inrevés, qui sap què va ser abans, si la vocació o la professió, o si això va de la mà. En tot cas, aquell jove…
-
Una (altra) vida que passa
Insubornable en la tasca de retratar les ventures i misèries de la classe popular britànica, Mike Leigh captura a Another year (2011) el pols de la contemporaneïtat vital d’un estat d’ànim, d’una societat i d’una vida que passa. Més enllà de personatges, la vida és al centre del focus, però no és la vida particular…
-
Nader i Simin, molt més que una fi
El procés traumàtic que representa una separació necessita les argúcies de la mentida per poder fer funcionar els seus mecanismes de destrucció. És la lògica perversa de tota fi. Tots els personatges de Nader i Simin, una separació (Asghar Farhadi, 2011) necessiten aquesta mentida per no haver d’explicar, per no haver de mostrar, per no…
-
The Descendants: illes a la deriva
Mai abans havíem pensat amb tanta clarividència que, efectivament, a Hawai també hi viu gent, i que aquesta gent també poden ser com tu i com jo, amb vides trencades, amb presses i neguits, amb penes i alegries, amb camins que no van a parar allà on era previst. El paisatge idíl·lic que embolcalla la…
-
Lambert Botey: «Busco la màxima simplicitat»
Cinèfil amb un bon grapat de curtmetratges, activista de tasca constant a l’Associació Cultural, curador del col·lectiu dels cineastes de Granollers i també poeta. Tot això ha fet de Lambert Botey (Granollers, 1951) un personatge singular del paisatge cultural granollerí. Ara, a més, afegeix un nou horitzó, el de la narrativa. El primer que li…
-
Elemental, senyor Holmes
Ja sabem a què juga Guy Ritchie i potser justament això el fa especial. Dotat per explicar històries amb una energia contundent i irònica que desperta passions i detractors a parts iguals. Dotat també per ser absolutament buit, gasós com l’heli d’un globus barat que no tindrà més transcendència que ser efímer en la seva…
-
Un explosiu artefacte d’intimitat
Nicolas Winding Refn no concedeix ni el més mínim marge al dubte en aquest evident exercici retro que suposa Drive (2011). Des del minut zero, passant per l’esclat d’uns títols de color rosa fúcsia de tipografia desclassificada, l’aposta és clara i no porta a enganys. A la centrifugadora, tota mena de referències d’estètica vuitantera, una…
-
Anar, tornar i que res no hagi passat
Uncertainty (Scott McGehee i David Siegel, 2008) encara és pendent d’estrena aquí. Encabida en l’estranya filmografia, més o menys independent, d’aquesta parella de directors, la història sembla contenir algunes propostes de certa perícia narrativa (tot i que la idea tampoc és gaire original) i resulta força fascinant veure si el duet direcional se’n sortirà bé,…
-
Ivette Nadal: «La tristesa sobre l’escenari no és productiva»
“Sempre arrossego la tristesa amb mi. Sóc una persona molt sentida, a qui afecten molt les coses”. Ja ho van dir, temps enllà, els savis: la creació surt del turment. I la tristesa acostuma a ser ben present en els fils que teixeixen el món creatiu d’Ivette Nadal (Granollers, 1988). Però ella, tan menuda i…