Autor: Esteve Plantada

  • ‘Creatura’: La reconciliació amb el desig

    ‘Creatura’: La reconciliació amb el desig

    Compromesa, continguda i alhora tan viva com ho era a Júlia Ist (2017), l’inici de Creatura sembla establir una continuïtat dialèctica amb el final del seu debut com a directora, culminada amb la sensació d’ofec d’una tornada a casa, quan saps que alguna cosa ha canviat i no hi ha marxa enrere. Un nou espai…

  • Viure és sobreviure

    Crítica de Santi Borrell sobre ‘Rastre quimera’, apareguda a La República (El Punt Avui) el 22 d’octubre de 2022. Si hi ha poetes tous i poetes forts, també podríem fixar que hi ha poetes concrets i poetes imprecisos, poetes que podem dispersar el seu llenguatge en altres registres hermètics, de densitat o d’alt nivell lingüístic.…

  • Esteve Plantada i Míriam Cano ens presenten els seus nous poemaris

    Els poetes Esteve Plantada i Míriam Cano han publicat els poemaris ‘Troncal’ i ‘Vermell de Rússia’ amb LaBreu Edicions. Avui seuen al nostre sofà per parlar de poesia en temps de coronavirus. Amb una carrera com a escriptors, traductors, editors, columnistes, periodistes, lletristes i poetes, queda clar que la Míriam Cano i l’Esteve Plantada s’han…

  • Comentari crític de David Jiménez Cot sobre ‘Rastre quimera’

    Fa uns quants dies que vaig adquirir Rastre quimera (Llibres del Segle, 2022), d’Esteve Plantada. Quina meravella! És un llibre que segueix la línia poètica d’altres obres com Big bang Llàtzer o Fosca límit; però aquí hi percebo un to més aspre, reivindicatiu i amb una clara intenció de voler reconciliar la condició humana amb…

  • La conca de pols i l’emergència: cap on anem i com resistim

    La conca de pols i l’emergència: cap on anem i com resistim

    (Text de Cristina Masanés sobre els premis Cadaqués 2021. Article complet aquí). I el premi és per… Aquest matí s’ha lliurat al Teatre Art i Joia de Cadaqués un dels premis estimats i consolidats del país: els Premis Literaris de Cadaqués. El 38è premi Carles Rahola de periodisme s’ha lliurat a Marc Arnal; el 34è…

  • Un oceà de gent negra

    Un oceà de gent negra

    Si només podeu veure una pel·lícula aquest estiu, feu el possible perquè sigui Summer of Soul. No podreu frenar les ganes de ballar, al ritme d’artistes de la talla d’un jove i prodigiós Stevie Wonder, de l’encara virginal Lucie de B.B. King, del talent serè i empoderador de Nina Simone, de l’esveltesa impressionant de David…

  • El somriure fals de la burgesia feliç

    El somriure fals de la burgesia feliç

    “La gent és capaç de fer qualsevol cosa per preservar el seu honor”. Així ho diu la directora del Lycée français de Viena (Catherine Davenier) a la mestra del centre Tina Brunner (Laetitia Dosch), gairebé al final de Les aparences (Marc Fitoussi, 2020). És una afirmació que dona sentit a la darrera pel·lícula del cineasta…

  • La tragèdia silenciada de l’imperi soviètic

    La tragèdia silenciada de l’imperi soviètic

    La llei del silenci sempre és implacable en els grans estats absolutíssims. És el cas de la Unió Soviètica, que en la seva història de silencis i horrors compta amb la coneguda com a “massacre de Novotxerkassk”, fets dels quals s’ocupa el darrer film del veterà cineasta rus Andrei Kontxalovski. Tot va començar l’1 de…

  • Silenci i forats de guió

    Silenci i forats de guió

    Confesso que vaig quedar meravellat amb A Quiet Place (John Krasinski, 2018). No me l’esperava, una cosa així, que em sorprengués, em tensionés i m’interessés tant com ho va fer. Fa només tres anys, de l’estrena d’aquell primer film, modest i efectiu, una barreja entre thriller, terror, ciència-ficció muda i pel·lícula de monstres, de mida…

  • L’amor i tot allò que no diem

    L’amor i tot allò que no diem

    “M’agrada escoltar històries d’amor. Són fascinants. Penses en el que has viscut i en el que no”, diu Daphné a Maxime en una visita a un castell de postal d’un poble idíl·lic. Ella hi és de vacances i està embarassada de tres mesos, i acull com a hoste el cosí de la seva parella, François,…