El nom no fa la cosa, sobretot quan la matèria d’estudi és literatura, i literatura d’alta graduació. La vegetariana (:Rata_, 2017) no és un manual de dieta saludable en temps de modes i neurosis col·lectives, ni tampoc la biografia d’una guru de la vida sana. Aquest llibre de Han Kang (Gwangju, Corea del Sud, 1970) és cruesa i pertorbació, és una novel·la sobre els temps que vivim. És un glop d’amargor que deixa estabornit. La Yeonghye és una dona insulsa, sense res d’especial, amb un marit insuls, sense res d’especial. Dues ànimes més d’entre l’àmplia gamma de grisos que poblen Seül. Però, un bon dia, tot canvia quan ella es desfà de tota la carn que té a la nevera i comença a patir somnis cada vegada més estranys.
– Guanyadora del Man Booker Internacional 2016, La vegetariana és una història de subversió no apta per a estómacs sensibles.
– L’origen de la novel·la és en un relat que havia escrit anteriorment, on una dona acaba convertint-se en una planta i el seu home la planta en un test. Abans que acabi la tardor, però, la planta es marceix. El conte acaba amb l’esperança que la planta torni a renéixer quan arribi la primavera.
– Com acaba transformant aquella història vegetal en una novel·la sobre la carn?
– Quan vaig acabar d’escriure el conte, em vaig quedar amb ganes d’expandir-lo i d’explicar més coses sobre el tema. Tenia més coses a dir, no tenia el tema resolt del tot. Entremig, vaig escriure dues novel·les més, fins que, a la tercera, em va sortir La vegetariana. Confesso, però, que mai no vaig tenir una manera precisa de com havia de reprendre aquell motiu de la dona que es converteix en planta. Tot va sorgir de manera gairebé inesperada.
– La Yeonghye es fa vegetariana i tot canvia, de manera irreversible. És una manera de rebel·lar-se contra la mort, concretament contra la mort d’altres éssers que ens serveixen d’aliment. Des del punt de vista cultural és molt subversiva, perquè decideix no seguir allò establert de manera radical.
– Ella va totalment en contra del sistema, certament. Però no és que la Yeonghye tingui moltes opcions i triï aquesta. Ella no escull aquest camí, sinó que aquesta acaba sent l’última opció real que li quedava, per molt que sembla massa extrema.
– Aquesta inacció voluntària ens la connecta amb Bartleby, l’escrivent. Era la intenció?
– El que motiva a la Yeonghye és evitar la violència. Té una gran determinació en aquest sentit, fins a les últimes conseqüències, fins i tot sabent que això podria implicar la seva pròpia mort. I, subratllo, no és que esculli la mort, sinó que aquest és l’únic camí que li queda.
– La protagonista del llibre opta per una opció radical per combatre la violència. Ella agafa un camí i no el deixa, malgrat la gran pressió exterior que pateix. Però, per què Han Kang escull el vegetarianisme i no una altra cosa?
– L’ésser humà té un ampli espectre d’acció que va des de l’extrema violència i la crueltat, fins a la noblesa més pura, la generositat i el sacrifici envers els altres. La Yeonghye evita la carn perquè ella veu de manera preclara aquest cantó obscur de l’ésser humà que tira cap a la violència. I el rebutja. No és el vegetarianisme en si, sinó allò que simbolitza.
– Com a autora, decideix que la seva protagonista no tingui veu. El llibre està construït com un tríptic amb tres narradors externs a ella: el marit, el cunyat i la germana.
– És absolutament volgut, imprescindible per al relat. No volia que tingués veu. Ella té una determinació tan forta que jo, com a escriptora, no podia fer servir estratègies narratives convencionals per explicar la història. S’haguessin perdut coses, pel camí. Per això vaig voler deixar un espai central buit.
– De vegades, els tres narradors es contradiuen mútuament quan parlen de Yeonghye.
– Tenen visions diferents de l’assumpte i dels fets. Tot plegat és molt oníric i inquietant. Ella és simplement l’objecte d’allò que diuen els altres: l’objecte de l’odi, de la compassió, però també del desig. Els lectors han de participar activament d’aquest espai buit central i extreure’n les seves pròpies conclusions. I ho han de fer, sempre, a partir d’allò que opinen els altres, mai des de les pròpies certeses de la Yeonghye. El llibre és un trencaclosques fet perquè el lector composi la seva pròpia figura de la protagonista.
– La part que més inquietant és la segona, amb la relació entre el cunyat i ella. La història és escabrosa, en alguns punts podem dir que sobrepassa límits.
– Aquest és el joc que volia establir entre el llibre i el lector. Frases curtes, molt contingudes, que no diuen massa, però que remeten a coses tremendes. És el que vaig escollir des del principi. És el joc entre una acció de calma i tot l’impacte i la força que hi ha al darrere. Quan escric, m’interessa sobretot el contrast.
– Les grans obres sempre ens ofereixen una lectura que va més enllà de la pròpia novel·la. A La vegetariana tens la impressió que, més enllà de la societat coreana, parla de la societat moderna, en global. Li preocupa que cada vegada més tendim a aïllar-nos de manera individual?
– A la novel·la apareixen molts personatges solitaris. Són persones que busquen respostes, com les respostes que necessita el lector. La novel·la és una pregunta sobre com l’ésser humà pot acceptar un món tan bonic i alhora tan violent. Tots aquests personatges intenten respondre aquesta pregunta i se la fan, contínuament. L’únic que espero de la lectura del llibre és que tots puguem plantejar-nos la mateixa pregunta, sense que jo hagi de donar cap resposta.
– La part dels somnis apropen la novel·la al gènere de terror. Del somni passem a veure les seves obsessions a punt de devorar-la. Buscava un efecte terrorífic en el lector?
– No era tan això, sinó que era l’única manera que tenia de mostrar el patiment extrem del personatge. I també de mostrar per què ella té tanta determinació a rebutjar la violència.
– Escriu el llibre el 2007 i la premien amb el Man Booker Internacional l’any 2016, gairebé deu anys després d’haver-lo publicat. Què va sentir quan va rebre el reconeixement, després de tant de temps?
– M’ho vaig agafar molt bé! Però confesso que vaig pensar que era molt estrany, en un sentit molt positiu.