Falcon lake
El misteri del primer amor

Què dona veracitat a les històries que expliquem? Els mites i les llegendes… sorgeixen de la realitat viscuda o són avisos morals per no perdre el camí que pertoca? Plantejada en forma de faula naturalista, el debut en la direcció de l’actriu canadenca Charlotte Le Bon és una reformulació molt estimulant del prototípic viatge de formació adolescent. Reconeguda amb una menció especial del Jurat al darrer Americana Film Fest, Falcon Lake és una adaptació lliure de la novel·la gràfica Une Soeur, de Bastien Vivès, on passem de la costa francesa (al paper) a la vora d’un llac al Quebec (al film), amb el protagonisme d’un jove de catorze anys provinent de París, Bastien (Joseph Engel). Un canvi que remarca la translació espai-temporal i potencia la sensació d’isolament i desencaix, d’adaptació a una nova realitat, molt semblant a la viscuda, però amb reptes i accents diferents.

Fins aquí, res de nou: és la prototípica representació del trànsit que va de la infantesa a l’adultesa. Pel camí de l’autoafirmació, Bastien haurà de bregar amb el desvetllament sexual, amb la descoberta dels llaços irrompibles —o no— de l’amistat i amb les llegendes que diuen que al llac hi viu un fantasma. Tot aquest seguit de desafiaments i dubtes que aniran plantejant-se a la realitat del jove s’accionaran de manera irrefrenable quan conegui la Chloé (Sara Montpetit), una noia una mica més gran, més viva i viscuda, de qui s’enamorarà com s’enamoren els qui ho fan per primera vegada. Als entrebancs de la inseguretat i de la poca fe en un mateix pròpia de l’edat, Bastien hi haurà de sumar intrigues místiques, una naturalitat acollidora i accessible i un sobrevol vital de melancolia.

De ritme mesurat i intensa en les suggestions, Le Bon agafa tots aquests elements, ja coneguts i explorats, per fer-ne una obra fresca en l’embolcall i d’una la puresa indòmita en el batec. De la comèdia romàntica al drama adolescent de toc fantàstic, ben arrelada al costumisme de fets i de gent, però tan salvatge i, alhora, contemplativa. Tan de veritat com fabulosa. Crida molt l’atenció el do narratiu de la realitzadora, que juga de manera particular amb un terror latent i que mostra capes i capes de lectura que amplien l’experiència del film sense redundar en llocs sobreexplotats. Un debut de lleugeresa enganyosa i que ofereix moltes coses a l’espectador que vulgui capbussar-se al llac… i també al misteri tràgic del primer amor.

Crítica publicada a El Temps (18 setembre 2023)