Rakesh i Ganesh són dos grans amics, de tota la vida, i es dediquen al mateix ofici, la pesca. Però el primer ha optat per seguir les tradicions ancestrals i un respecte sagrat a una manera de fer, més preocupada per la subsistència que pel profit personal. I l’altre vol anar més enllà, en la prosperitat i el guany, i no para de pensar maneres d’innovar i fer créixer el negoci per obtenir més diners, amb tècniques que l’allunyen a la manera de fer del poble Koli de Bombai, al qual pertanyen.
El xoc entre modernitat i secularisme, progrés i tradició, marca la divisa del film de Sarvnik Kaur, que s’apropa a la història amb la clara voluntat de difuminar la línia entre el documental i la ficció costumista. De gran bellesa —obra d’ Ashok Meena, la fotografia és altament plàstica i immersiva—, la pel·lícula mostra aquest impàs propi dels nostres temps, per molt que se situï en un indret allunyat de la nostra immediatesa rutinària, avesats a la tecnologia, el progrés industrial i a la fugacitat. Rakesh i Ganesh s’enfronten a grans dilemes professionals i vitals. La trampa, inicial, és caure en el parany d’empatitzar amb la bonhomia del primer, que mai no ha sortit de l’Índia i que té un fill acabat de néixer que va emmalaltint a mesura que el conflicte avança. Però Ganesh és la mostra de la pulsió d’una humanitat molt actual, inconformista. S’ha format a Escòcia i té l’ambició de ser un home de negocis, amb idees per prosperar tecnològicament, amb el dilema productiu —i, en el fons, moral— de si farà servir llums LED per capturar grans quantitats de peixos, en el que suposa una pràctica que distorsionarà l’harmonia de la comunitat —petita i tancada— i amb la qual contaminarà molt més, perquè arribar a aigües allunyades i profundes fa cremar grans quantitats de combustible.
La tensió entre els dos, i entre les dues maneres de fer, provoca que l’amistat s’esquerdi. Poden entendre’s, dos amics que han crescut com a germans, si les ambicions i els procediments són tan divergents? Amb el mar de fons del canvi climàtic, la història —que Kaur trava poèticament en imatges i escenes — parla de supervivència, de la capacitat de resiliència i de fins a quin punt tenim capacitat de comandar el destí. I, en essència, parla de la vida: de la primera escena, amb el nadó i el ritual (“Mare mar, protegeix el teu fill”) fins a la darrera, passant per rituals xamànics i converses sobre nous horitzons. Remant a la deriva, guanyadora a Sundance, inaugura la nova temporada del Docs del Mes i es veurà durant el mes de setembre en més de 70 sales d’arreu del territori.
Crítica publicada a El Temps (11 setembre 2023)
