Després d’irrompre amb la força de ‘La plaga’ i de consolidar-se amb ‘El viatge de la Marta’, Neus Ballús torna a l’actualitat amb ‘Sis dies corrents’, a mig camí de la ficció i la realitat, i centrada en el dia a dia d’una setmana laboral de tres lampistes, Valero, Moha i Pep. Triomfadora a Locarno i a la Seminci, aquest divendres s’ha presentat a L’Alternativa, on el públic ha gaudit d’una direcció en estat de gràcia i de tres grans interpretacions. Pel que fa a la feina dels actors, part de l’èxit és de Gerard Oms.
Fa una feina que no acostuma a ocupar espai als mitjans, ni tampoc els aplaudiments del públic. Però, actualment, Gerard Oms (1983) és el director d’actors més sol·licitat del país. Tot va canviar el dia que Mario Casas el va anomenar com a gran artífex del seu èxit als Goya i li agraís el premi per No matarás. Estimat per intèrprets, sol·licitat per directors que necessiten ajuda en la preparació dels seus protagonistes, Oms s’ho ha hagut de treballar. I molt.
Dedicar-se a la feina que l’apassiona, el cinema, no ha estat fàcil. Pas a pas, ara es troba preparant el que serà el seu primer llargmetratge com a director. Però no ens avancem. “Tot va començar en un curt que feia com a actor per a l’ESCAC. En ple rodatge, dues nenes i una mare, actrius, s’encallen en una escena”. El col·lapse és tan fort que gairebé s’ha d’aturar tot. “Aleshores, li comento a la directora si em deixa intervenir i mirar d’ajudar les nenes i la mare, per salvar l’escena. Em diu que sí”. I aquí s’activa un nou món.
“La cosa comença a funcionar, tira endavant i tothom queda content”, recorda. “És en aquell moment que se m’encén la bombeta. Soc actor i sé com fer-ho per ajudar i donar consells i recursos als altres actors, googlejo, trobo el nom de la Laura Jou i contacto amb ella. Li pregunto què ha estudiat per ser coach, però em diu que no hi ha cap formació específica”. Sap que aquest és el camí que seguirà, malgrat que hi ha pocs llocs on subjectar-se. “Seguim en contacte amb la Laura, mentre continuo fent feines com a actor”.
L’altre gran punt d’inflexió és un anunci de pràctiques no remunerades com a assistent d’actors amb l’Ivan Morales. “Truco i dic que m’interessa. Començo a fer-li l’assistència a l’Ivan i, a partir d’aquí, entro a Laura Jou Estudi per a l’actor com a professor. La primera feina que no poden fer ells, que ja ha fet el pas cap a la direcció, me la passa. És un curt amb Isabel Coixet, Proyecto Tiempo, amb la participació d’Úrsula Corberó i Aitor Luna. Jo havia de preparar el nen, però començo a veure que també me’n surto amb els adults. És on tasto l’enorme potencial que pot tenir aquesta feina”. Qui sap si el preludi d’un altre gran salt.
Neus Ballús, mestra i referent
Després de la feina amb Morales, Oms comença a fer curtmetratges i alguna publicitat. I llavors arriba Neus Ballús. “És un punt crucial en la meva vida. Em fitxa per a la pel·lícula que està preparant, Sis dies corrents. Hem estat prop de quatre anys treballant-hi, amb molta intensitat”. Aquesta és, de fet, la primera pel·lícula on Oms començarà a treballar amb adults, tres actors que no ho són, amb tota la complexitat que això comporta.
“Fan el càsting a més de mil lampistes. Quan jo començo a treballar amb els tres seleccionats, la primera fase és de cohesió i coneixença, de treure vergonyes i ser naturals. Plantejàvem jocs, escenes i situacions inventades o magnificades que es podien trobar a la feina. Després, ve una part d’explicar-nos situacions i, a partir d’allò, crear conflictes. El guió anava desenvolupant-se i creixent, alhora”.
Després va venir una època de treballar els aspectes mecànics i més tècnics d’un rodatge. “I, finalment, vam tornar al joc, sobre les situacions que la Neus havia creat al guió. Ells mai van tenir el guió i anàvem cuinant escenes molt semblants a les que apareixerien a la pel·lícula. Un cop som en ple rodatge, treballem amb els actors una setmana sí i una no, perquè la Neus pugui revisar el material”.
“Les reparacions són de veritat, nosaltres fèiem venir un lampista per crear problemes, i també maquinàvem accions concretes per treure punxa a l’escena. Tot això la fa una pel·lícula molt especial i sorprenent, sobretot perquè és en clau de comèdia”. Una singularitat que n’explica l’èxit recollit en cada festival i passi fet, com també perquè el material és en bones mans. “Neus Ballús és la millor directora catalana que tenim en l’actualitat”, afirma Oms. “Per a mi és un referent, una mestra, de qui he après moltíssim i amb qui ens entenem molt bé fent feina. Va ser qui em va donar la primera oportunitat i puc dir que el màster com a director d’actors l’he fet amb ella i els lampistes. Constantment m’he hagut de reinventar”.
El gran salt i el món de la direcció
No gaire més tard de començar a treballar Sis dies corrents, Oms té un altre cop de sort. “Arribo a Mario Casas de rebot, novament. Isaac Alcayde no pot treballar en un curtmetratge i hi vaig jo. La directora resulta que és amiga i assistent de David Victori, que buscava un assistent d’actors per treballar una no-actriu, Milena Smit, per a la pel·lícula No matarás. Jo no sabia amb quins altres actors comptava i començo a fer feina amb ella. Fins que arriba un dia que el director em diu que ve el protagonista, Casas. I aquí hi va haver un altre gran punt d’inflexió”.
La història que ve és prou coneguda, amb el reconeixement públic de l’estrella a la feina del granollerí. “Els actors no són superherois, tenen tot el dret del món a provar i equivocar-se, a fer assaig-error. A diferència del mètode antic, un actor d’avui en dia explora, canvia, recerca. I això necessita temps”. S’hi afegeix que, al cinema, pràcticament no s’assaja. “Per això el coach és molt important. Hi ha un tema d’ego mal entès, de pensar que si el director és ajudat amb els actors, no és prou bo. Però el coaching no és nou! La primera que en porta a Hollywood és Marilyn Monroe, que treballa amb Paula Strasberg“.
L’altre gran salt de la carrera d’Oms és en la direcció i s’està gestant, també pas a pas, però amb fermesa. “Sempre havia tingut la pulsió de la direcció i ara em trobo preparant el meu primer llargmetratge, que es dirà Molt lluny (Zo Ver Weg) i que estrenarem el 2023″. La història surt de l’estada de dos anys que va fer a Holanda, “ara fa tretze anys, després de patir una crisi personal i professional”.
La seva carrera com a realitzador, però, ja ha començat, amb molt bon peu gràcies al curtmetratge Inefable, que és candidat als Gaudí. “Vam guanyar a Osca, en un festival que qualifica per als Oscar. Imagina’t el moment de rebre un correu on els membres de l’Acadèmia americana deien que ens tenien en compte”. Qui sap, potser sigui el preludi d’un altre gran salt.