L’alcohol, beuratge que tot ho pot: consolar, transformar, vigoritzar, i també confondre, enganyar, dominar, afectar el control d’accions i pensaments. De la glòria a l’infern, o viceversa. No acabaríem mai si féssim la llista de les personalitats prodigioses que n’han patit l’addicció i que se’n vantaven: Hemingway, Churchill o Roosevelt, per dir-ne tres que el professor Martin, un Mads Mikkelsen majestàtic de principi a fi, s’encarrega de citar amb alegria en una de les seves classes. Druk, de Thomas Vinterberg, ens exposa els efectes de la incomunicació, la solitud i el fracàs, i és tan robusta com per passar de la comèdia embriaga a la tragèdia existencial, sense fissures.
Quatre professors d’un institut danès, d’entre quaranta i cinquanta anys, decideixen agitar una mica la rutina insulsa del dia a dia amb un experiment: cadascú d’ells haurà de mantenir una taxa d’alcohol constant —i regulada— durant les hores del dia, amb descansos a partir de les vuit del vespre i els caps de setmana. Tot parteix de la teoria del psiquiatra noruec Finn Skarderud, el qual sostenia que el cos humà pateix un dèficit d’alcohol en un 0,05%. Una ingesta controlada per arribar al “puntet” d’alegria necessari per equilibrar els bioritmes i recollir guanys en el rendiment professional i la gestió dels afectes personals. L’excusa perfecta per llençar-s’hi de cap, just en un moment de crisi compartida, d’atzucac emocional per a tots quatre.
El marc teòric de seguida es veu superat, com no podia ser d’altra manera, per una voluntat d’arribar més enllà. Tal és la voluntat de fugida, la manca de lligams a un projecte vital on no se senten realitzats. De la provatura a l’esfondrament, per encarar un tercer acte on es posarà en tela de judici la capacitat de reviure, de tornar a estimar després de no entendre el fracàs. I amb un clímax final — benaurat Mikkelsen, quin recital—que tanca el cercle: es tracta de celebrar totes les derrotes que hem anat recollint en vida. L’alternativa és ofegar-se, caure irremeiablement.
Nominada a dos premis Oscar (millor director, Thomas Vinterberg, i millor pel·lícula internacional), guanyadora a Sant Sebastià del premi a Millor actor i del premi de la crítica, multinominada als premis BAFTA i als guardons del Cinema Europeu (amb el pòquer de pel·lícula, direcció, actor i guió), Druk desenvolupa l’agror existencial de la cita de Kierkegaard que n’obre la història, com a divisa: “la joventut és un somni, l’amor n’és el contingut”. Sona dur, sec i tèrbol, com l’alcohol que (gairebé) tot ho pot.