Save yourselves!, una invasió extraterrestre en l'era de la incomunicació

Efectes de la deriva incomunicativa

Havia de ser un dels títols de la competició oficial del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i venia precedida de certa expectació. Una premissa cridanera, un reclam de contrapunt humorístic pel sector més indie, un bon cartell. Però la incomunicació, justament allò que Save Yourselves! assenyala amb el dit al llarg del metratge, els ha jugat una mala passada. Incomplint les normes del festival, els productors —o vés a saber qui amb certs interessos crematístics— havien venut els drets a diverses plataformes de visionat domèstic d’àmbit estatal i el film s’havia estrenat el dia 6 d’octubre, abans que fos projectat a Sitges. 

Un cop entomat el cop baix, la direcció del certamen comunicava la retirada de competició del film. Com a producte d’un malentès prou desafortunat, la pel·lícula s’ha perdut l’oportunitat d’escriure el seu nom a algun dels premis que, amb traça, sempre intenta repartir a fi de bé el palmarès de Sitges. Una llàstima, no calia córrer. Ha acabat sent una paradoxa meta-cinematogràfica de la mala comunicació, que és el tema que conforma el sentit primordial de la trama orquestrada per Alex Huston Fischer i Eleanor Wilson, directors i guionistes a quatre mans.

La proposta entrecreua la comèdia minimalista, el cinema independent amb diàlegs al punt i la ciència-ficció de baix pressupost. Molt de costumisme mil·lenista i una crítica de lectura ràpida sobre l’obsessió que ens provoquen les xarxes socials. Quantes vegades ens hem esgarrifat de veure’ns amb la parella, repapats al sofà i mirant el mòbil com un autòmats? Quantes vegades consultem Google per qualsevol fotesa? Per què necessitem saber què passa a tothora, compulsivament? En quin dia vam deixar de caminar i mirar endavant per no apartar els ulls del mòbil? Estem preparats per una apagada total de cobertura, a tots nivells? És en la resposta a aquestes preguntes on se situa el film. 

Conscient dels drames ordinaris dels joves —o no tant joves— d’avui en dia, els directors juguen bé les cartes de què disposen. Una parella de Brooklyn de 30 i 34 anys (excel·lents Sunita Mani i John Reynolds), urbanites però amb inquietuds per la sostenibilitat, decideixen fer una setmana de desconnexió de feines i d’aparells de comunicació. Sense Internet, sense interaccions, sense trucades. Res que els pugui destorbar d’aquesta cura de desintoxicació hipertecnològica. Precisament, això farà que no sàpiguen res de la invasió extraterrestre que està patint el món mentre ells són a la muntanya, en una cabana aïllada al bosc, discutint de previsions, rutines i hàbits. 

Sense oferir més del que ens imaginem, sense efectes especials de darrera generació i amb molt d’enginy, Save Yourselves! no perd mai el ritme, de diàleg a descoberta,dibuixada com una divertida apocalipsi d’imprevist, en una Terra que entre tots hem portat a la deriva incomunicativa. D’imatges simples, però efectives, podrem pensar en massa coses que ens retraten. Un viatge mogut, bojament contemporani i divertit: dels extraterrestres peluts, addictes a l’etanol i rodons fins a la bombolla final. Havia de ser així: una bombolla en aquest món de bombolles, en una mirada meravellada a la immensitat de tot el que deixem de fer per viure connectats permanentment.

Crítica publicada a El Temps (19 octubre 2020)