“No mataràs”, diu l’epígraf del cinquè manament. És el gran dilema de la segona pel·lícula de David Victori, un director de talent precoç i reconegut internacionalment, guanyador del Your Film Fest 2012, concurs organitzat per la plataforma Youtube i amb el padrinatge de Ridley Scott, i realitzador d’una sèrie en línia sota la producció del mateix director i de Michael Fassbender. Dos anys després del debut amb El pacto (2018), presenta el segon llargmetratge, No matarás, amb un excel·lent Mario Casas de protagonista.
Estrenat a la 53a edició del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, el film ens endinsa en una Barcelona de llums de neó i girs inesperats, caòtica i laberíntica, on la nit confon, i de quina manera. Dani (Mario Casas) és un jove sense cap vici, entregat a la feina i la família, tímid i “normal”. Fins que un fet canvia la dinàmica del seu dia a dia i una espiral de violència l’empeny a la foscor d’aquesta Barcelona desconeguda.
Amb el Poblenou industrial com a gran escenari, hi veiem la fredor, les llums que fan pampallugues, l’ambient lumpen, la decrepitud dels marges, els fets i la bogeria d’una realitat que no acostuma a sortir a les notícies. Executada de manera vigorosa per Victori, l’acció és torrencial i ens demana complicitat, com a espectadors. Després d’un primer acte de tempo assossegat, gairebé costumista, la narració esdevé indeturable, fet a fet, escena a escena.
Victori es mostra extraordinari en la composició, en el repartiment de temps i de frenesí. I elabora un film musculosament entretingut i angoixant. Sobre una Barcelona que és un escenari únic, també per l’acció d’un thriller d’aires internacionals, potentíssim, on la por ens fa fer coses impensables. Amb un treball sensorial excel·lent: el colors, el muntatge, l’immens so i música, la tria de cada acció i cada resposta, la cruesa i rugositat verídica d’un pla seqüència.
Article publicat a El Temps de les Arts el 14 d’octubre de 2020
