“Així és la vida als camps de refugiats. Hi ha mancances de tot tipus. Però no hi ha desig de res.” És una de les frases que més ressonen de totes les dites a Marwa. Petita i valenta, potser perquè en copsa la història, el sentit i la realitat de manera precisa. Signat per la directora jordana d’arrels palestines Dina Naser, la pel·lícula no només segueix el trànsit que converteix en adolescent la nena del títol, sinó que s’endinsa en la vida –provisional– d’una família siriana refugiada a Jordània, amb els canvis, els desigs i el jocs dels infants que es veuen forçats a viure lluny de casa.
El documental arriba aquest mes d’octubre a 33 sales de Catalunya, una de les Illes Balears i una del País Valencià gràcies a la iniciativa Docs del Mes. Amb el títol original de Tiny souls (“ànimes petites”), la directora presenta la feina de quatre anys de rodatge intermitent, amb fugides i evasions, però capaç de contenir tota la lluminositat que brinden els tres germans protagonistes. Ells són el punt de vista des d’on tot és narrat: una infantesa feliç, malgrat tot. Una manera de fer-se gran i d’entomar-ho a l’exili com un joc, entre la inconsciència i el desvergonyiment. L’aprenentatge de formar part d’un món que cada vegada es fa més complex.
La Marwa té 11 anys i viu amb els pares i els més petits de deu germans al camp de refugiats de Zaatari. Han escapat de la guerra i, des del 2012, la càmera captura el seu dia a dia al camp. La Marwa riu, encomana alegria i ganes de viure, amb una espontaneïtat que sempre venç l’ombra allargada dels barrots i la incertesa, amb la innocència de qui troba a faltar “els vells temps” i la seva ciutat. Una nena que sempre endevina un fil de llum per viure una “vida normal”, sense patir per si hi haurà aigua o fer-ho per si la teva llar queda negada del tot quan plou.
Naser treballa amb el material enregistrat —i també amb les escenes gravades pels tres nens amb una càmera domèstica, en la seva absència— i sorprèn per la candidesa que emanen aquestes vides a l’exili. Pot haver-hi escenes de felicitat al camp de refugiats? Sí, tan sovint com hi batega la vida. En aquest sentit, el recorregut vital és la troballa més gran del metratge: anys decisius —del 2012 al 2016— on tot ha canviat, però on tot també ha sabut resistir els embats de les circumstàncies. Quina lliçó de coratge, de resiliència i d’adaptació. També quan el germà gran és interrogat per una possible vinculació amb extremistes, fent-ho trontollar tot, precipitant el retorn a casa.
El xoc és abrupte, toca resistir. Naser perd la pista de la família quan aquesta torna a Síria. Quina paradoxa, que el retorn es converteixi en la taca més fosca d’aquesta recerca i d’aquest viatge on hem estat testimonis d’una realitat que no acostuma a tenir minuts ni en films, ni a les notícies. La guerra de Síria ha provocat més de cinc milions i mig de refugiats. Segons ACNUR, el 93% viuen per sota el llindar de pobresa. I, malgrat tot, tenen esperances, com la Marwa i els seus germans, prou grans per entendre-ho i massa petits per combatre-ho.