Estrenada divendres 17 de juny a Filmin, En liberté! compta el reclam de dos actors de moda i una estrella mítica. D’una banda, Adèle Haenel, qui va meravellar com a protagonista d’una de les sorpreses de la darrera temporada, Portrait de la jeune fille en feu; de l’altra, Damien Bonnard, el policia acabat d’arribar a la patrulla de Les misérables; per últim, Audrey Tautou, en un paper molt secundari. Tres ganxos que poden despitar-nos, ja que la pel·lícula no té res a veure amb els referents que ens venen al cap quan en llegim els noms.
Dirigida per Pierre Salvadori, va ser seleccionada a la Quinzena de Directors del Festival de Canes i també una de les sorpreses de les nominacions dels Premis Cèsar 2019, amb nou mencions. El secret del seu èxit (ocult, encara, a casa nostra) potser vingui de la inclassificabilitat. Ni és comèdia (però hi ha situacions que ens fan riure a consciència), ni drama (però el cor se t’encongeix), ni acció pura (però n’hi ha, frenètica i rodada amb gràcia), ni boja (tot i que el deliri mental del personatge de Pio Marmaï és de traca; i tot i que hi ha escenes, com el vestit sado de l’atac final, que ens deixaran estupefactes), però ho és tot alhora, fent de la barreja el millor dels reclams d’una història (i d’una manera d’hibridar) que escapa de l’ordinari, sense tampoc fer-ne una bandera que l’allunyi dels espectadors.
Tot comença amb l’episodi expeditiu d’un policia valerós, de tints superheroics sospitosament propers a la infal·libilitat de la vinyeta. Un policia d’integritat immaculada, Jean Santi (Vincent Elbaz), que descobrim com el difunt marit d’Yvonne (Haenel), una jove inspectora que explica aquesta història al seu fill abans d’anar a dormir. De fet, aquí hi tenim la clau de l’engranatge: la realitat és només la plasmació circumstancial dels nostres afectes, d’allò que transmeten, fabulem i reconvertim al nostre gust. Un condiment reiterat. Perquè la realitat és al fons del relat, i aquest és fràgil: un bon dia, en una investigació trivial (al pis franc de pràctiques sadomasoquistes, Maman travaille i els seus espècimens hilarants), l’Yvonne descobreix que en Jean ni era cap heroi, ni tan valerós, ni —i això sí que fa mal— íntegre. Podrà assimilar (i gestionar) que el seu marit era un corrupte? El desassossec provocarà en ella les ganes de reparar allò que el policia va estroncar en vida, sobretot quan s’assabenta que Antoine (Pio Marmaï) surt de la presó, després de passar-hi vuit anys acusat en fals per Jean.
Massa coses en dansa? Potser sí. Però també és veritat que En liberté! té prou ingredients, i prou francs, com per fer que el públic no abandoni, ni acabi desconcertat, a través d’un esquelet burlesc on hi ha intriga policial, comèdia romàntica (i estrambòtica), fantasia, acció exuberant, gir rere gir, intel·ligència i un toc de drama. I compta amb una Haenel divertida, magnètica i seductora. Un paper per al seu lluïment, que la confirma com una actriu versàtil i que posa la rúbrica a un film que gosa ser diferent, sense fracassar en l’intent, malgrat que les peces semblen que no puguin encaixar.