Sergi Pons Codina (Barcelona, 1979) em rep a la seva botiga de tatuatges, porta una gorra Lonsdale, es dedica a fer piercings i Agnostic Front sona al fil musical. Alguns diran que no sembla escriptor. Però, qui diu com són els escriptors? De quina manera hem acordat que haurien de ser? Esprimatxats, melancòlics, amb ulleres de pasta i cul de got? Amb aires bohemis propis d’una rebel·lió de progres de saló? Amb mocador al coll, americana, camisa florejada i bastó? Deixeu-ho córrer, perquè en Sergi no és així, de cap de les maneres.
Ell és un escriptor de cap a peus. De raça, d’ímpetu, de veritat. Un escriptor que debuta amb una novel·la que es diu Mars del Carib i que explica, de manera vívida, descarada i directa, “com un cop de puny”, els fets i gent d’un “tuguri” situat a la vila de Sant Andreu, passada la Meridiana, “santuari per a petits delinqüents, paradís de felicitats artificials, l’escola de la vida per a en Blai i els seus amics”.