Més estilista que narrador, Guy Ritchie demostra a The Man from U.N.C.L.E. (Operación U.N.C.L.E., 2015) que el camp de proves –de retorn milionari– de Sherlock Holmes era molt més que un joc on poder magrejar la plasticitat, la silueta de còmic, el retro i l’steampunk. De nou amb més ganes de mantenir una elogiosa elegància que de conservar el “punch” primitiu –i havent superat ja la fase del despropòsit risible– Ritchie confirma que és autor –que té mirada d’autor, sic– i fa a d’aquest retorn dels “homes d’U.N.C.L.E.” una de les millors propostes per passar la inquietud pegallosa de l’estiu, per refinades, escumoses i excitantment digeribles. Entesa com una successió de peces que homenatgen la sèrie original, Bond hi és, com també hi és Hunt, Ethan Hunt, tot i que el gust per l’alenada “pulp” envaeix una imatgeria feta a base d’enaltir la retro-moda, el retro-argument i la retro-seducció del gest, no així del múscul. En tot cas, la diversió –assegurada– haurà servit per confirmar que Henry Cavill és un actor amb més registres que el d’un home petrificat en la icona d’ell mateix. I per demostrar que la diversió del blockbuster no cal que sigui barroera, que pot tenir l’elegància sofisticada d’un vestit entallat, italià i a l’ús, amb oliva i escuradents inclosos al vermut.