En ple judici, Sòcrates confessa que l’oracle li va dir que era l’home més savi que hi havia a la Terra. Qui gosaria posar en dubte l’oracle? Qui no tindria l’ego tan gran com per deixar-se llustrar les sabates de manera ostentosa? Ell –el savi, el pensador, l’home lliure, el filòsof– no, incrèdul. Perquè la integritat i l’autocrítica són els camins que ajuden a fer persones dignes del tresor de la democràcia. Amb aquesta escena, Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano, en el marc del Grec 2015, posa en evidència que la perdició del filòsof grec va ser, precisament, la gosadia. En una societat que defuig del pensament propi, en una comunitat on la major part dels éssers viuen refugiats en grisos anodins, Sòcrates va lluitar per fugir del terme mig, fent de l’interrogant la seva raó de viure. Però combatre la ignorància el va portar a cometre l’error de ser “arrogant”, tal com ell mateix explica, poc abans de morir.