Mission: Impossible 5: La vigència de l’escapisme

Cinc pel·lícules després –i havent passat ja 19 anys des que Brian de Palma va revaloritzar la sèrie de finals dels 60– la necessitat d’allargassar una franquícia només pot mesurar-se per la passió amb què ens explica una història ja sabuda. Des d’aquesta premissa, el que ens ofereix Missió: Impossible. Nació secreta no és res més que l’assumpció d’una marca pròpia, d’una manera d’entendre el cinema, i d’un claim que sempre ens fa tenir ganes de saber què vindrà després. Ens és ben igual si coneixem quina mena de trampes inclourà, perquè la convenció del thriller viurà entre el respecte i la convulsió, entre la meravella d’oferir, sempre, alguna cosa més.  

Crítica completa aquí