La menjadora circular

La Bíblia no és fruit del talent d’Stan Lee, ni tampoc d’Alan Moore o Frank Miller, però la perversió lisèrgica de cada acció-reacció, plena d’impulsos primaris, de polaritzacions entre bons i dolents, seria digna del planter multicolor que Marvel va popularitzat 2.000 anys després. La retroalimentació s’ha convertit en una menjadora circular: si primer fou l’Antic Testament la font infinita, ara és l’univers de superherois el referent ineludible, també per a les revisions bibliòfiles. Per això no sorprèn veure el Moisès de Ridley Scott convertit en un action-hero, més a prop de la redempció de Daredevil que de l’autosuficiència artrítica de Charlton Heston. Christian Bale torna a posar-se la capa d’heroi obscur, ara amb poc matís, per donar rostre a un líder cru i modernitzat per l’efectisme visual i per una llista d’actors desiguals, però competent. En una nova pirueta, Scott demostra que podia explicar-se la mateixa història amb més geni, amb un voluntariós posicionament polític, i amb la indocilitat d’un autor que s’ha acostumat a mostrar el talent sense desig de sorprendre. Perquè els déus i els reis sempre tenen formes humanes. I perquè els mars poden obrir-se de moltes maneres.