Passadissos amb llums intermitents, trens sense punt de fuga i fotocopiadores epifàniques reforcen un discurs que s’aprofita d’un Jesse Eisenberg en estat de gràcia (doble), i en una Mia Wasikowska que ja té el seu lloc en el cor del cinema independent dels nous temps. Com si Ayoade es digués a ell mateix “perdona, ets al meu lloc“, assegut al tren, en la primera de les escenes de la pel·lícula. Perquè, efectivament, el lloc ja se l’ha ben guanyat.
Què passaria si un doble ocupés el teu lloc?
per