L’amor fou i la temible realitat de la ment

Una de les pel·lícules més aclamades de la 47ena edició del festival de Sitges ha estat el darrer treball del director belga Fabrice du Welz, Alleluia, l’inquietant i poderós retrat d’una parella que viu la bogeria de l’amor, arribant al límit d’un estremidor amor fou. Gloria (Lola Dueñas) s’enamora de Michel (Laurent Lucas), que viu de robar les dones a qui sedueix. A partir d’aquí, la història posa en evidència les misèries de la possessió i de la violència més irracional. Crònica sobre els racons més foscos de l’amor i la parella, la pel·lícula ha entusiasmat un públic inquiet i àvid de bones històries, que en valora l’atreviment de no fer concessions a la bona moral, a banda de reconèixer de manera efusiva el talent de Welz. Una història real adaptada amb anterioritat a Honeymoon killers (1970) i Lonely hearts (2006), però revisitada ara a partir d’un costumisme claustrofòbic i generosament tens.