Dawn of the planet of the apes | El simi és un home per al simi

Dissortadament oportuna, la faula del desvetllament del Planeta dels Simis no és només l’epopeia dramàtica que vol alliçonar sobre les misèries de l’home del futur. Lluny dels arguments de la distòpia, la història d’aquest present ja és pou plena d’homes, de simis i de llops famèlics. Anomeneu-la conflicte de Gaza, invasió militar preventiva, dany col·lateral o acció geoestratègica. Oblideu, sempre, que els peons són de carn i os: irascibles, emotius, egoistes i membres d’una comunitat que és la seva. Matt Reeves ens mostra a Dawn of the planet of the apes (2014) una paràbola gens redemptora, amb una crua reflexió sobre el fet que origina el conflicte civil i les guerres per un territori. La lliçó, que rep i dóna un voluble Caesar (Andy Serkis), és primordial: el lideratge efectiu viu de la devaluació del compromís ètic. La pel·lícula és rodona, en aquest sentit, i supera una molt bona primera part gràcies a l’excel·lència del guió, a la poderosa mà d’un director amb ganes de colpejar, i al gruix d’una idea terrible. Perquè el que es veu és tan devastador com ho és el “virus dels simis”: tan cert, tan dur i tan evitable.