God only knows what I’d be without you, cantaven els Beach Boys. God knows i’ve tried, els Europe, més de 20 anys després, convertida en la tonada que lliga aquesta comèdia d’embolics sobre una manera d’arribar a la maduresa sense oblidar que la felicitat és enrere. I com la Carrie, de cabellera incomprensible i crit hiperagut, Tres bodas de más (Javier Ruiz Caldera, 2013) té més coses en comú amb No controles del que es pensa, amb uns vuitanta santificats en formol vívid i que fan de salconduit per fer riure amb intel·ligència. Amb una trama que no té més suc del que té, però que se sap eficaç en la seva humilitat i bona en el ritme, amb bons gags que fan de busca, sent divertida i plena de personatges simples, però ben construïts. Amb nota: la consolidació de Ruiz Caldera i Inma Cuesta.