Poc abans de les quatre de la tarda el formiguer ja era prou actiu. Fa un sol de justícia i el repertori comença a ser una clara exposició del manual dels temps que corren, per bé i per mal, que sempre hi ha d’haver de tot. A tenir en compte: samarretes amb estampats que són bombes per a qualsevol retina humana, tatuatges impossibles, noies amb minifaldilles de tigre (que m’asseguren que són animal print), la infartant i gloriosa moda del short minúscul que no deixa res a la imaginació, barbes amazòniques, pantalons de cintura extremadament alta, d’altres que són estrets i camacurts, algun postadolescent disfressat de cocodril, personatges sospitosament semblants a Walter White i estranys melòmans de trets nòrdics que porten barret de llana a punt d’entrar al mes de juny. “El món vist de baix acollona”, que diria El Petit de Cal Eril, tot seguit.