A mitges entre el cel i l’infern, entre la vetlla i el sol, entre la nit i el dia, entre la fugida i l’addicció. Chvrches es fon i explosiona, alhora i concèntricament, com si no hi hagués manera d’escapar del magnetisme electrificat tan persistent, revitalitzant i elluernador. I així es mostren en els pocs minuts que dura l’èxtasi de la felicitat d’aquest dolor: lleugers i densos, emocionals i càlids, amb tota la concentració d’estímuls i epopeies que fan que tot sigui, per uns moments, vibrant. De la mateixa manera que ho són les primeres paraules de “The Mother We Share”, abans que la legió de fans cridi, quan tot encara ens sembla creïble: “Until you realize, that you should go-o-oh”. I la veu de Lauren Mayberry passa per les mentides de totes les vides i es fa real el catàleg electrificat de synthpop que prové de la boira de Glasgow. Algú diu que el concert decep, a prop meu. No m’ho crec. “And when it all fucks up, you put your head in my hands”. I saps que això ja és, només, un record. “It’s a souvenir for when you go-o-oh”.