En Siqui Sánchez és un fotògraf peculiar. La seva darrera obra és una volta al món de vàter en vàter, de manera literal, “una radiografia de l’estat de la societat” a través de la idiosincràcia de lavabos dels cinc continents. Una mena d’assaig sobre l’art de la part més oculta de nosaltres que comença a partir d’un viatge. “Viatjant te n’adones que una cosa com el vàter –amb la intimitat que li suposem– no és tan fàcil d’aconseguir com et sembla”. D’aquesta inquietud neix el projecte ToiletPlanet, una exposició i un llibre amb 250 pàgines, “que haurien pogut ser 1.000”. Una galeria plena de bellesa i lletjor a parts iguals. “Primer vas fent fotos, sense pensar gaire, simplement perquè creus que val la pena. Quan ja en portes unes quantes, elles et diuen «sóc aquí!» i veus que hi ha un patró comú que mereix ser explicat i ensenyat”. És el gran moment del vàter, un moment en el qual algú –en Siqui Sánchez, pel que fa al cas– ha pensat que la latrina havia de sortir de l’ostracisme on era.