Diuen que no has viscut l’experiència de Sitges en la seva paorosa plenitud si no has estat en una de les maratons. Moment per a ‘La Nit més freak’, tot just després de la Zombie Walk. La celebració de vida (i mort) és esbalaïdora. El frikisme és una explosió que s’encomana. El cartell, apte per a les ments més irònicament desviades. Obre la sessió Mis peores amigos: Promedio Rojo el Regreso (Nicolàs López, Xile, 2013), una successió de gags en una història que voreja el ‘cutrisme’ i que homenatja amb passió –i gràcia, tot sigui dit– alguns dels referents més en voga del fantàstic. La segona projecció, Bad Milo (Jacob Vaughan, Filipines, 2013), ens porta una pel·lícula protagonitzada per un cosí malparit d’E.T. que viu a l’anus del protagonista i que surt (amb el dolor i fàstic que es pressuposa) a matar quan li rota. La tercera, Hell Baby (Robert Ben Garant, Thomas Lennon, EUA, 2013), és una joia que aprofita els tòpics suats de la casa malèfica i de la possessió infernal per a fer-ne un pastitx passat de voltes, ultradivertidíssim i amb l’encert de no decaure mai i ser, per fi, una mica original. L’èxit del seu pas per Sundance l’avala com a comèdia fantàstica imperdible de la temporada.