Sense pretensions i sense cops d’efecte realment vàlids, The Purge fonamenta la seva promocionada proposta de cine de baix presuspost a través de dos actors solvents —un anodí Ethan Hawke i una revaloritzada Lena Heady— i, sobretot, a través d’una molt bona premissa que agafa la distopia com a coixí escènic per tal d’explicar una història més (bla, bla) sobre els límits de la violència (ja sabeu: un toll de preguntes que us faran reflexionar sobremanera sobre la moralitat dels temps moderns: On podem arribar en una nit de festa sanguinolenta? Què val i què no? Podem celebrar la mort? Què és amoral i què no ho és? Podem desitjar la mort al veí? etc.). A partir d’aquí, el millor són els 85 minuts de metratge (podrien ser menys, però amb això ja fem), resseguits amb traç gruixut (però almenys, això sí, sense dilacions), sostinguts en una tensió gens angoixant, amb una acció de moviments obvis i amb un fil argumental que no sap on són els maleïts interruptors que arreglin d’una vegada l’apagada general de llums. Com si, a més, en plena obscuritat, la pretesa manca d’ambició ensopegués amb una moralitat artificiosa i totalment buida de preguntes transcendents.