Anna Karenina: impostura i artifici

Joe Wright comet un acte d’elevada arrogància narrativa amb aquesta estilitzada i obscura adaptació d’Anna Karenina. Però la gosadia és, en realitat, un acte de fe i d’amor a la grandesa emocional de la novel·la de Lev Tolstoi i a la impossibilitat de poder desmembrar del tot la complexitat de la bona literatura. Per això, Wright aposta pel risc de fer que tot sigui una funció entre bambolines, amb les trampes, amb les convencions de la ficció, amb impostura i artifici. Potser això farà que aquesta versió d’Anna Karenina allunyi el director de la comprensió del gran públic. Però ningú podrà rebatre-li que ha estat capaç de fer allò que pretenia: un rellotge perfecte, una coreografia sincronitzada i estranya, un laberint fet de tramoies i on sobresurt la veritat estructural de la vida, del teatre i de la impostació que ens fa sobreviure.