Dits tacats de tinta, llibretes rebregades, papers grapats. Copes de vi. I la veu que fa vívid allò que furga, tan voladís en el pòsit, tan insistent en el marro. Veus que taquen, que es deixen rebregar i que grapen, que fan tall mentre diuen i es transformen en el vestit de Pierrot, o quan parlen del boig del purgatori, o fan jocs «pedràlics», l’ànima l’anima l’animal, o bé acaben proclamant que –qui sap, potser– irem a l’erm. Gerard Cisneros, Edgar Alemany i Enric Casasses, en estricte ordre d’aparició, tres poetes que presenten versos al buit i que fan olor de farigola. Sense subterfugis, un joc discursiu que emparenta influències i diàlegs mutus per obra i gràcia d’Edicions Gnurf. A la valenta, de viva veu, ben viu.
VERSOS LLIURES 2013 #3. Enric Casasses, Gerard Cisneros i Edgar Alemany.