Entrar a l’estudi que Toni Cumella té a Granollers és fer-ho a un lloc ple de saviesa. Parets altes i murs de formigó embolcallen diferents espais on hi ha anys de feina constant i, també, de molta persistència. Hereu d’una nissaga familar que ha sabut revolucionar l’artesania de la ceràmica, Toni Cumella ha posat la seva ceràmica a l’avantguarda de les noves tendències, sobretot en una simbiosi molt productiva amb arts tant tecnificades i precises com l’arquitectura. Bona mostra en són la coberta del mercat de Santa Caterina, o bé la façana del pavelló espanyol de l’Exposició Universal d’Aichi, o les peces corbades de Villa Nurbs, o les ceràmiques restaurades de la Casa Batlló i el Parc Güell. Obres fetes amb la complicitat d’arquitectes de primera magnitud. Enric Miralles i Benedetta Tagbliabue, Alejandro Zaera o Enric Ruiz-Geli.
Tot això fa de Toni Cumella un dels actius més fonamentals del Vallès Oriental. Un mestre artesà instal·lat a Granollers que ha sabut combinar, tal com diuen els grans especialistes europeus, una interessant barreja entre tradició, art i artesania. Cumella, avalat pel prestigi de les seves obres i per premis com el Premio Nacional de Artesanía del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç de 2009, ara batega al cor de Londres amb una exposició que mostra part de la seva obra i dels seus processos, a l’Architectural Association Gallery, on Ceràmica Cumella: Shaping ideas es podrà veure fins el 8 de desembre.
Una exposició no retrospectiva
Tot va començar fa 4 o 5 anys, quan Christopher Pierce, l’arquitecte nord-americà i director de la Visiting School de l’Architectural Association de Londres (AA) i el seu col·lega Chris Matthews es van presentar al taller. “Els professors de l’escola coneixien l’obra d’Enric Miralles i van voler conèixer-me. La Benedetta Tagbliabue em va trucar i els vaig rebre”. El mateix dia ja eren a Granollers i van començar a maquinar projectes i col·laboracions. “L’any seguent em va proposar de fer un workshop amb els alumnes, a l’escola”. Des d’aleshores, han tornat a l’estudi en quatre ocasions. “El segon any li vaig demanar al Cristopher Pierce si em podria fer un text. I l’any seguent em va dir que no farien el text, sinó una exposició a l’AA”.
L’exposició, però, no és una mostra de projectes, “sinó que intenta ensenyar com evoluciona un projecte des que parles amb l’arquitecte fins que es realitza. Hi ha motllos, hi ha models, prototips, i tots els sistemes de producció que fem servir nosaltres, amb exemples. Tots els quatre sistemes de producció hi són exposats”. Al mateix temps, 8 pantalles projecten imatges sobre com s’utilitzen tots aquests elements. “A l’escala de l’escola, a més, hi tenen posat el projecte amb el Frederic Amat, Pluja de sang, que vam fer pel Teatre Lliure de Gràcia”.
Tots els elements al servei d’una idea
En un apartat de la sala expositiva hi ha peces del seu pare, Antoni Cumella (1913-1985), “peces que serveixen per explicar d’on ve tot plegat”. En aquest espai també hi ha els dibuixos originals amb les col·laboracions amb el Fredric Amat i el Pep Duran a la capella del MACBA. “L’exposició no és una retrospectiva. Jo volia ensenyar com funcionem. El fet que hi hagi les peces del pare no és una nostàlgia, sinó un fet de posicionament i de modernitat. M’interessa mostrar l’obra del pare com a camí cap el futur. A Kassel em van dir que el pare havia situat la ceràmica a la modernitat, i a mi m’han dit que jo he situat la ceràmica al segle XXI”.
La ceràmica de Toni Cumella ha sabut situar-se, a més, en una franja molt estreta que permet no haver de produir en sèrie i estar a la disposició del projecte, sigui quin sigui. “Nosaltres no tenim catàleg, tenim procediments. Ens dediquem a l’obra d’autor d’arquitecte. Som singulars en aquest aspecte. Ens movem entre moltes limitacions, però posem tots els elements dels quals disposem al servei d’una idea”. I la globalització permet fer això visible a qualsevol lloc del món. “Internet és un fet democratitzant. Pots arribar a tot arreu, però ara, justament, em preocupa que donem una imatge d’empresa gran i agafar projectes que no puguem abraçar. És un fil molt estret”.
Un fil estret per on hi transiten projectes, peces de ceràmica, artesania, art i tecnificació industrial. Tot això hi és, ben present, a l’estudi de Toni Cumella, un lloc que conté la saviesa de molts anys de ceràmica, amb parets que imposen respecte i que resguarden un art que es fa des de la consciència i des del respecte a una tradició, a un lloc i a unes mans. De moment, Londres acull l’obra de Toni Cumella, amb gran èxit. Després, el més probable és que aquesta exposició arribi a Paris i a Madrid. Potser algun dia, Barcelona, qui sap. Granollers? La millor exposició ja hi és. És la que conté la vida d’una nissaga que ha transcendit Granollers per mostrar-se al món sencer.