Després de tres anys fora de programa, la Gran Correguda torna a celebrar-se de manera oficial, amb un circuit marcat i amb algunes novetats molt llamineres. Tot això mereix un reportatge, penso. Em cito amb un dels organitzadors a la Pedra de l’Encant per parlar de tot plegat. És un dimecres, són les 11 del matí. Hi ha el bullici propi d’un dia feiner a les 11 del matí a la Porxada quan, de sobte, sento uns esbufecs, un ritme apressat que va marcant el pas i un crit que em desvetlla: “Ja sóc aquí!”. Sense saber d’on ha sortit, un home totalment nu -vestit només amb la màscara blanc-i-blava del Blue Demon, un dels lluitadors mexicans més cèlebres de la història- para just al meu costat i em fa una encaixada. La gent mira. Algú s’exclama. L’entrevistador no sap on posar-se.
“És que vinc d’entrenar”, em diu, tan tranquil i tan nu. Deu ser que, pels organitzadors de la Gran Correguda, aquesta és la manera normal d’entrenar. De fet, no deu ser tan estrany. En els darrers anys, la Gran Correguda és un dels actes de la Festa Major de Blancs i Blaus que més fortuna ha fet. Una prova “canalla”, divertida, de gent sense complexos que conquereix la via pública amb la nuesa com a distintiu i amb la pretensió de passar-ho bé i de transgredir les normes establertes.
Llegeix l’article complet al NacióGranollers.cat
Enllaç amb totes les galeries, entrevistes i reportatges de la FM de Blancs i Blaus 2012