El batec etern de Cave of Forgotten Dreams

Impactant, increïble, bella, inoblidable. Així és aquesta pel·lícula documental signada per WernerHerzog, i així és, també, l’objecte que n’és protagonista, la cova de Chauvet, situada a França en un paratge de bellesa colpidora: un espai natural que conté la galeria d’art més valuosa de la història de la humanitat, amb més de 400 pintures rupestres. El resultat, una cosa indescriptible i majúscula que transcendeix l’objecte en si i que explica el sentit de la vida, de la mort i de l’art molt millor que milers de tractats i assajos benintencionats. Simplement és la implacabilitat de la bellesa, la permeabilitat del temps, la grandesa de la vida que reverbera: tots nosaltres representats en uns traços de cendra i carbó, com autoretrats eterns de la nostra fragilitat. La feina de Herzog és poderosa, inabastable. Màgica com la seva impressió de la cova, tan fonda que ens cobreix d’emoció i acaba per absorbir-nos. Un lloc per no oblidar mai, un film per creure en l’autèntic cor del cinema, i de l’art, que és a l’abast de molt pocs cineastes.