No valen gestos acomodaticis a la filmografia de Pixar, i Brave (The Bear and the Bow, 2012) no ho és, tot i que jugui a semblar-ho. Fins ara, era la Disney qui s’entestava a apropiar-se i a acostar-se al nou mètode infal·lible de l’estudi de John Lasseter (amb milionària compra inclosa), però ara gira la torna i és Pixar qui agafa el manual d’estil que ha fet gran la factoria de Walt Disney i prova d’acostar-se a un mètode que semblava esgotat. En aquest apropament, Pixar no perd ni un gram del seu discurs, tot i que a la pel·lícula no hi trobarem dobles lectures per a adults, ni tampoc subterfugis. Com tampoc no hi trobarem l’infantilisme sonso de les produccions familiars del vell Walt. A la banda dels encerts, destaquen amb força una bellesa impactant, uns personatges sense fissures, un guió correcte que explica una història íntima de dones fortes i la mirada fresca que Pixar sap donar a un conflicte que, anys enrere, en mans de Disney hauria estat un pamflet de moral ultra-conservadora. Tot això fa de Brave una pel·lícula valenta, com Merida, la rinxolada protagonista: forta, sense por i amb ganes de lluitar per poder triar el seu propi futur.