La Núria Vila (Granollers, 1982) té una relació ben especial amb els llibres. Dissenyadora gràfica de professió -acaba de ser guardonada amb un dels prestigiosos premi Laus de bronze en la categoria de packaging-, ja ha vist, en diverses ocasions, com li publicaven part de la seva obra en reculls editorials de prestigi. Com a dissenyadora gràfica, i a banda de la promoció que suposa que t’editin en una col·lecció del sector, Núria Vila sent una fascinació pels llibres que va més enllà del text i que gaudeix del detall, de pensar-los, de tocar-los. Aquesta fascinació és un dels motius que m’empeny a parlar amb ella del llibre entès com a concepte, des d’un punt de vista –i des d’un sector de la indústria, el del disseny- des del qual encara no havia pogut parlar-ne, a fons, amb ningú. La conversa que mantenim –i que, en bona part, recull algunes de les reflexions de la xerrada mantinguda amb el pintor Alex Santafé– em fa pensar que sí, que potser hauríem de començar a tenir clar que el futur del llibre passa per creure’ns que és un objecte. Un objecte que transcendeix el contingut i que hauria d’experimentar amb els formats per poder continuar sent un reclam.