La Mar Tomàs (Barcelona, 1964) porta una pila d’anys ensenyant a escriure a l’escola de l’Ateneu Barcelonès, un lloc on fa la tasca de contagiar la passió de llegir i d’expressar-se a un bon grapat d’alumnes que tenen coses a dir. Potser per això, perquè estima i respecta l’art d’escriure, perquè en coneix les trampes i l’esforç, perquè sap com n’és de dolorós i de costós, que encara no s’havia estrenat com a autora. “Penso que escriure sorgeix de la necessitat, i si no tens la necessitat de dir o expressar, és millor callar”. Aquest any, però, després de tant de temps ensenyant als altres a fer-ho, s’estrena com a escriptora amb un llibre que porta per nom On van a morir els ocells? (Marcòlic, 2012), i que és una captivadora història ambientada al Granollers del segle XIX. “És curiós, perquè els ocells no em fan gaire gràcia”. Però els ocells esdevenen un símbol al llarg de tota aquesta història petita, però universal. “Els ocells van sortint a la novel·la de manera constant, sempre de forma metafòrica. La història comença just en el moment en què la protagonista es pregunta on van a morir els amors. Més endavant, quan enderroquen les muralles de Granollers, es pregunta on faran niu els ocells, uns ocells que són el símbol de moltes coses, d’aquests amors que deia, però també de les arrels”.