Versos Lliures 2012 #1. La Sala de Cultura Sant Francesc era intensament plena quan la Montserrat Abelló va dir allò d’estimo tant la vida, que la faig meva moltes vegades per cloure la presentació de Máscares i reclams. Vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló (Curbet Edicions, 2012). I tots vam creure que sí, que la poesia devia ser per allà, ressonant en aquell somriure insubornable, en aquells ulls i en aquella dona tan menuda. 94 anys de vida, de vivesa, de versos, de traduccions, de lluita, de sang ben roja, de ser humil, sincera, modesta, tendra. Quina dona, la Montserrat Abelló, quina dona i quin país. La tercera dona que és Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, una dada que no pot mostrar altra cosa que una anomalia històrica. Una dona que ha esdevingut la veu que empeny moltes de les noves veus que il·luminen l’escena de la poesia catalana actual. Per això somiàvem, no fa pas gaire, que ella fos present en la jornada inaugural dels Versos Lliures, i per això cinc de les poetes que tenen el present carregat de raons van ser les protagonistes del posterior recital, encara amb una Sala Sant Francesc intensament plena. Mireia Calafell, Meritxell Cucurella-Jorba, Sònia Moya, Blanca-Llum Vidal i Vinyet Panyella van recitar amb la força del convenciment i van posar el llaç a una jornada que va ser el millor antídot contra les anomalies i, també, la millor de les presentacions d’un cicle que enceta la quarta edició amb totes les ganes de tornar a ser memorable. Aquest dijous, primer tast dels recitals a l’Esquerda, amb Albert Forns i Silvie Rothkovic.