En Jordi Julià no para. Escriu molt, llegeix encara més, i dorm poc. Quan el veus arribar, amb la gavardina negra d’aires Matrix perfectament cordada, tot queda desbordat per la passió d’aquell qui estima la poesia, els poetes i totes les desventures que se’n deriven. Quan pren la paraula no pots deixar de pensar en aquell professor d’universitat que t’agradava tant escoltar, i de qui intentes aprendre alguna cosa, encara que sigui de biaix. En Jordi Julià (Granollers, 1972) viu a Sant Celoni, treballa a la universitat i escriu, escriu molt. En la seva ja extensa obra, formada per 11 volums de poesia i uns quants més d’assaig literari, ha tocat temes ben diversos en formes també diverses. En aquests llibres ha jugat amb el metre, ha provat maneres de dir el vers, ha recreat els patrons de la tradició d’on prové i també ha tingut temps per flirtejar amb els topants d’altres maneres d’aproximar-se a la creació.