Uncertainty (Scott McGehee i David Siegel, 2008) encara és pendent d’estrena aquí. Encabida en l’estranya filmografia, més o menys independent, d’aquesta parella de directors, la història sembla contenir algunes propostes de certa perícia narrativa (tot i que la idea tampoc és gaire original) i resulta força fascinant veure si el duet direcional se’n sortirà bé, en l’afany d’explicar els mecanismes de la incertesa i de la presa de decisions. Planeja l’ambient una certa abstracció del principi d’incertesa de Heisenberg, projectat en aquelles obsessions que cadascú bonament té i pot mantenir amb traça (i, també, amb alguns efectes secundaris dolorosos). Tots aquests bons propòsits, estrictament a priori. Això em pensava, això esperava.
Però no. Per capricis del màrqueting, s’etiqueta Uncertainty de pel·lícula estranya. Ho és, però estranya per inconclusa, per no saber a què juga ni què volia dir-nos. Estranya perquè viu en la inòpia de les idees que no tenen un valor real. La història és insatisfactòria i excessivament estàtica. Ni explica res, ni va enlloc. Ni vol arribar a cap conclusió, ni vol confrontar les enormes possibilitats que contenen dos mons que s’agafen de la mà sense saber-ho. Tot plegat avança a trompicons cap a una resolució que no arriba mai, tot i que l’escena final és el millor. Almenys, intenta contenir aquella mica d’èpica poètica que tan embafa a alguns i que, només en part, aconsegueix crear alguna mena d’emoció a l’espectador.
La sensació conclusiva és la d’un petit frau. Un bon grapat de preguntes que sembla increïble que ningú es fes abans d’empaquetar-la planegen per l’aire. Per què el guió conté forats megalítics? Per què tot sembla tan insubstancial i superficial? Per què la meitat més tres de tots els personatges no s’arriben a entendre mai del tot? Per què la història green ens importa un rave des del principi? Per què és tan passada de rosca la història yellow? Se’n salva una certa perícia visual i la cura en el tractament narratiu dels dos colors. I la parella de protagonistes, un encert desaprofitat. I això, del principi d’incertesa: què hagués passat si aquesta pel·lícula no s’hagués fet mai, o l’hagués fet algú amb ganes de dir alguna cosa?