“Sempre arrossego la tristesa amb mi. Sóc una persona molt sentida, a qui afecten molt les coses”. Ja ho van dir, temps enllà, els savis: la creació surt del turment. I la tristesa acostuma a ser ben present en els fils que teixeixen el món creatiu d’Ivette Nadal (Granollers, 1988). Però ella, tan menuda i tan tímida, no ha tingut temps de parar, amb només 23 anys: dos discos, un llibre de poesia, recitals, concerts, bons amics i un fill. Aquest any, a més, la família creixerà amb un tercer disc i un nou recull de poemes que prometen deixar una mica més arraconada aquesta tristesa que, diu, arrossega.