Insubornable en la tasca de retratar les ventures i misèries de la classe popular britànica, Mike Leigh captura a Another year (2011) el pols de la contemporaneïtat vital d’un estat d’ànim, d’una societat i d’una vida que passa. Més enllà de personatges, la vida és al centre del focus, però no és la vida particular allò que importa, sinó l’abstracció moral que fem d’aquesta particularitat.
En aquest terreny és on Leigh segueix en una forma magnífica, perseverant en la seva artesania social i dotant les seves cròniques fílmiques d’una càrrega contundent sense arribar a l’exasperació política. Another year és tot aquest “anar fent” en un any a la vida de Tom i Gerri, de primavera a hivern, un cicle on completem la construcció moral d’una parella que acull al seu redós tot un seguit de solitaris que busquen alguna cosa semblant a la felicitat.
El mèrit rau en saber captar la realitat aspre de totes les interpretacions i, alhora, en remoure les bastides del nostre propi espai íntim amb aquesta barreja agredolça de tragèdia i comèdia.