Acaba de recollir, a Gandia, el premi Ausiàs March de poesia, un dels més prestigiosos del país, i ho explica amb ulls vius, satisfeta per la feina feta i pel viatge que comporta, tan ple d’esforç i també de recompenses. Laia Noguera (Calella, 1983) afegeix aquest premi a una llarga llista de guardons, de llibres i de poemes que la fan figurar, per mèrits propis, com una de les veus més consolidades de la nova fornada d’escriptors catalans. “Rebre el premi és una sensació bestial, però el que realment em fa sentir molt afortunada és el fet de saber que hi ha poetes que volen llegir el meu llibre, que em truquen per felicitar-me, que volen saber què faig. No necessito res més, de debò”.