Un munt de gent espera que arribi l’Emili Teixidor. La sala de Can Pedrals de Granollers ja fa força estona que és plena de lectors que volen sentir-lo i parlar-hi. També hi ha curiosos que han vist Pa Negre, la pel·lícula, i volen conèixer l’autor de la història que la va inspirar. Ja des de l’any 2003, quan va veure la llum, Pa Negre sempre ha estat un fill espavilat, decidit, inquiet. De seguida, una bona colla de reconeixements, homenatges i premis van fer ufanosa la criatura. Però res a veure amb la popularitat que ha adquirit recentment, amb la magnífica adaptació que n’ha fet Agustí Villaronga. La pel·lícula ha estat tot un fenomen, una història que adapta, a banda de la novel·la que porta el seu nom, parts de Retrat d’un assassí d’ocells (1988) i Sic transit Gloria Swanson (1979), cosa que va fer enriquir, segons paraules del director, l’argument i algunes característiques dels personatges. Sigui així o no, el cert és que és una pel·lícula. El llibre és una altra cosa.