L’Eloi Vila (Sant Esteve de Palautordera, 1972) es lleva d’hora, ben d’hora, i no per raons d’insomni. Em confessa que, avui, a les cinc ja era dempeus, “la millor hora per poder llegir, escriure i estar tranquil”. Sol, en aquell moment del dia on només et tens a tu i a les teves cabòries, amb tota la vida que s’activa en un minuciós espectacle. Avui també hem quedat ben d’hora. M’agradaria parlar amb ell de les seves dues novel·les. Però, sobretot, m’agradaria parlar amb ell del fet d’escriure, “la meva eina de treball des de fa molts anys”. Guions per a televisió, teatre, articles, reportatges i narrativa. Un camí lògic, el de la ficció. “Els periodistes acumulem unes vivències humanes que faciliten el fet d’imaginar històries i trames”.