Aquí teniu un exemple, bonic, petit i modest, d’allò que sempre diuen els storytellers més savis: fes d’allò personal un assumpte universal. Mike Mills embolica amb paper de cel·lofana Beginners (2011), una pel·lícula que surt, directament, de la seva pròpia vida. I Mills ens regala un petit bombó en forma d’història entretinguda, honesta, divertida i franca, que emociona, que diu coses. I que ho fa sense caure en paranys afectats que més d’un director malintencionat no evitaria.
La cosa és tal com passa, una història real inspirada en el seu propi pare, però que viatja molt més enllà d’una anècdota familiar. El paisatge és aquest, però el focus acarona allò de l’amor, de l’amor en la distància, de l’amor i la por, del neguit de l’amor. All you need is love, o no. És, també, allò de la vida, d’haver de triar, de ser responsable en l’elecció. De cagar-la, de vegades. D’intentar no fer-ho. La lliçó és en el personatge de Hal (Christopher Plummer), el pare, que ensenya a l’Oliver (Ewan McGregor) de quina manera s’ha d’estimar l’Anna (Mélanie Laurent). Però Hal també és protagonista en la relació que Oliver estableix amb Anna, ja que estimant-la, l’Oliver arriba a comprendre el seu pare. Tal com és: una bonica aventura, que Mills sap explicar amb detall, amb cura i amb respecte per la història i per un cinema que passa pels marges amb vocació de no caure en l’oblit.