Hem pactat un hora pel xat. Ens connectem. Jo, a Granollers. Ella, a New York, New York. No sóc de te, però me’n preparo un, i ella també. Poso música i m’aïllo d’aquesta remor que se sent. Sona la versió de Ticket to Ride que van fer els Carpenters. Quines coses. L’Alba Dalmau (Cardedeu, 1987) veurà publicada aquest 2012 la seva primera novel·la, Vonlenska, guanyadora del Premi Recull de narrativa. Abans, però, les seves inquietuds ja l’havien portat a engegar amb l’Ares Molins el projecte del Col·lectiu Sincopat, amb qui van publicar un llibre d’autor, amb fotografies i narracions, anomenat On només hi havia un far (2010). Però ara ella m’espera a l’altra banda de l’Atlàntic, i s’acaba de llevar.
Enviat a les 17:45. New York, New York “La idea de marxar sempre m’havia rondat, i Nova York sempre havia estat en algun racó del meu cap, per ser la ciutat de les ciutats i un centre artístic a nivell mundial. Tenia moltes ganes de canviar d’escenari, de veure propostes d’altra gent, de tenir temps per escriure sense pensar en res més. I m’he trobat una ciutat descarada, jove, que va a una velocitat vertiginosa. Però hi ha tantes coses a fer que, justament escriure, aquí, se’m fa molt difícil. Però ser-hi és fantàstic, una gran experiència. Aquesta estada a Nova York m’està canviant, i crec que tornaré a casa molt diferent”.
Enviat a les 17:56. Una biblioteca, un cafè càlid, un lloc on fer esport, una feina “Quan vaig arribar volia trobar rutines. El primer que vaig fer va ser buscar una biblioteca, un cafè càlid, un parc on anar a córrer i una feina. Tot això ho vaig tenir solucionat el tercer dia. La meva Biblioteca és la Brooklyn Library. Intento anar-hi cada dia, unes tres hores. El meu cafè és a Park Slope, just al costat de la casa on viu en Paul Auster. No, encara no me l’he trobat. Però hi fan un cafè d’avellana que m’encanta. Per tal de fer esport, fins fa pocs dies anava a córrer per Prospect Park, un parc que és enorme i tant o més bonic que el Central Park. De fet, és el parc de Brooklyn, que és on visc. Però ara, amb el fred, m’he apuntat a un gimnàs una mica peculiar, on hi ha tot de pells de vaca i miralls, amb un eslògan ben definidor: It’s like a disco, but in a gym. Ah, i treballo en un restaurant català, el Mercat. Serveixo pa amb tomàquet a trenta dòlars”.