Joaquín, l’home, pateix una embòlia l’any 2001 que fa trontollar tot un món que semblava indestructible. Sabina, el personatge, ha viscut durant molts anys rodejat del seu propi mite. Però el mite, tal com passa amb molts dels funambulistes del món de la bohèmia generalista, no ha deixat veure la persona que l’alimenta, ni les raons de l’ànima que viu a sota els flaixos, amagada per la boira espessa d’una imatge tergiversada.
El director holandès Ramon Gieling, amb el punt de partida clar en aquesta imatge d’ell -que, d’altra banda, ha fet tanta fortuna i li ha donat tants rèdits-, traça un magnífic documental, en tots els aspectes, sobre la seva figura i la seva nova determinació. 19 días y 500 noches (2008) desfà el mite, parla de l’abans i del després d’un personatge fet a base de construir-se una imatge al límit. Parla de sentir-se viu, de la por al fracàs i a la mort. De posar el fre. Parla de tenir la clau.
Amics, vells amics, examants, un pis i una història. Potser una història en fals, però quina és, si no, la vocació del rondallaire, del glossador, del trobador? Tot el que expliquem és una gran mentida, o potser no. La teranyina és feta d’unes entrevistes completes, amb contingut i forma, molt més enllà d’una resposta, en una molt bona feina d’un autor que sap trobar-li el punt emotiu i directe a cada angle, a cada pregunta.