Any 1991. Divko Buntic és un excèntric i ressentit bosni que torna al seu poble després de vint anys a Alemanya. Més ric, fatxenda, amb nòvia jove i guapa i amb un gat anomenat Bonny, estretament lligat, o això pensa Divko, a la seva bona sort. Amb algunes ferides encara mal tancades i moltes ganes de donar una lliçó als seus antics veïns, Divko provoca incòmodes situacions mentre la gent del seu voltant busca un encaix en la nova situació que comença a les seves vides, al poble i també a un país que s’esquerda.
Danis Tanovic, aclamat guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa l’any 2002 amb No man’s land, adapta el llibre d’Ivica Djikic del mateix nom i dibuixa un magnífic preludi irònic de la immediatesa del conflicte, amb una sòbria visió de la preguerra i de la incredulitat ciutadana. Cirkus Columbia, el llibre, va permetre l’any 2004 l’esclat d’un jove autor que avui en dia ja és una de les veus més destacades dels nous talents literaris del país. Al seu torn, Tanovic adapta el llibre de manera pulcra i continguda i el converteix en una sàtira plena d’un simbolisme gens lacrimogen.
A la Iugoslàvia que s’esqueixava, l’equilibri de forces ens mostra la fragilitat de les lleis de la convivència entre iguals, en un esplèndid retaule que plasma amb distància i ironia la cruesa d’una tragèdia encara invisible als ulls de tots. A la fi, les giragonses solitàries al desvalgut Cirkus Colombia esdevenen un impecable punt i seguit, el millor comiat d’uns temps, potser no feliços del tot, però sí innocents, encara.