Des de l’aparició de The Blair Witch Project (Daniel Myrick i Eduardo Sánchez, 1999), el món del fals documental sobre aspectes “no del tot clars” ha obert un cert forat en la comercialització i rendibilitat del gènere. Trolljegeren és víctima d’aquesta rèmora, més per bé i que per mal. Ara bé, després dels primers somriures que provoca la lectura “preventiva” –i irònica– dels títols inicials, un André Överal carregat d’ofici ens ofereix un producte molt digne, estirant el pressupost al màxim, amb uns efectes especials solvents i amb una fotografia al punt just de foscor i brutícia que reclama l’amateurisme provocat.
Trolljegeren, o Troll Hunter, agafa els elements imprescindibles, és a dir: bosc, elements sobrenaturals i un grup de joves amb una càmera. En aquesta ocasió, els joves són uns estudiants que tracten de demostrar la conspiració del govern noruec per tal d’ocultar l’existència de trolls gegants als boscos del país. En resulta una peça molt entretinguda, irregular en l’execució, però captivadora, que podria ser rodona del tot si els personatges tinguessin més suc i, sobretot, se superés la insipidesa de tot allò que va entre cacera i cacera. Els Trolls són rotundament més interessants.