L’operació comercial no deixa de ser colpidora: de sobte, en un temps de rotunda constatació de responsabilitats (a la memòria L’Ultimo Baccio), la generació que volta entre els 30 i els 40 –la meva, és a dir– rep un regal en forma de pel·lícula que connecta dos mons. L’un, el passat (feliç) dels (feliços) 80; l’altre, el present. Les icones de les dues èpoques, Spielberg i JJ Abrams, couen el (feliç) matrimoni. Així és, i ja ho tenim: els cinèfils prepúbers dels 80 veiem actualitzat aquell (feliç) món amb una mirada actual que ens satisfà. Entremig, tot un refregit de referències que ens arriben al moll de l’os, The Goonies, Back to the Future, Gremlins, ET, The Princess Bride, i un llarguíssim (i feliç) etcètera. Quins temps aquells, hem pensat en plena obscuritat. Touché.
L’operació comercial no deixa de repetir tres paraules: nostàlgia, homenatge, referents. Nostàlgia en la constatació (no gens feliç) que el cinema comercial de l’actualitat omple les sales d’una substància vaporosa, amb freqüents insults a l’art de l’entreteniment digne. Nostàlgia també d’aquelles històries que ens feien somiar vides que, amb el temps, hem sabut que no tindríem. Homenatge, perquè JJ Abrams sap rellegir el cinema que ens va regalar Amblin, el segell de la nostra (feliç) joventut. Homenatge a un cinema familiar i d’amples mires, fet amb gust, polièdric, amb històries essencials que van més enllà del monstre i del truc. Homenatge on l’atzar, el grup i la por tornen a tenir la importància que els pertoca, lluny de la pirotècnia.
Per últim, també parlem de referents, com els mestres d’un cert tipus d’entreteniment que sembla oblidat. Lucas, Donner, Zemeckis, Howard. Referents de l’essència de l’autèntic Spielberg, amb la dimensió simbòlica de la religiositat, del misticisme, de l’abandó, de la solitud, del provar de sortir-se’n sense el mestratge protector d’una mare.
L’operació comercial que ho explica ha funcionat. Però res d’això té importància. En realitat, Super 8 és la prova de l’existència de la caixa misteriosa d’en JJ, amb el subratllat magistral de Michael Giacchino. Això és el cinema. Això és Spielberg. Això sembla ser que també serà JJ Abrams. Super 8 ja és un nou referent per a l’imaginari (feliç) del cinema que ens importa i que conté tot allò que és cinema. Paraula de Goonie.